Aquest exemplar, que podria pertànyer a una espècie encara desconeguda, va morir en una zona pantanosa propera a la costa.
Nom proposat: "Tastavinsaurio"
El dinosauri recentment descobert pertany, segons les primeres investigacions, a una espècie desconeguda fins a ara, encara que emparentada amb el ja conegut "Aragosaurio", un saurópodo descobert en Galve (Teruel) a la fi dels anys cinquanta.
La troballa d'una espècie nova en el panorama internacional obliga als seus descubridores a buscar un nom nou per a denominar-la. La criatura descoberta en Peñarroya serà "batejada" amb cent deu milions d'anys de retard.
José Ignacio Canudo, director de l'excavació del jaciment del Mas d'Arsís, i l'alcalde
de Peñarroya, Román Roda, coincideixen a assenyalar que la denominació més apropiada és la de "Tastavinsaurio".
Aquesta solució unirà el nom del riu que dóna nom a una subcomarca, el Tastanvis, amb
un descobriment científic qualificat per tots els experts com de primer ordre.
Abans de procedir a la imposició del nom ja esmentat, els cientificos deberan investigar si existeixen alguns antecedents d'aquesta espècie en les publicacions que parlen sobre la matèria, el que sembla poc probable.
Trets Físics
El dinosauri de Peñarroya de Tastavins, localitat de la comarca del Matarraña,
figura entre els animals més grans que han poblat la terra. Amidava 25 metres de
longitud des de l'extrem de la cua fins al cap i pesava 15 tones. Aquest
herbívor va viure en el Cretácico inferior, el que suposa entre 100 i 110 milions de antiguedad.
La paleontologa de la Universitat de Zaragoza Gloria Cuenca, després d'una primera inspecció dels ossos desenterrats, explica que el "Tastavinsaurio" pertanyia
als saurisquios, els dinosauris de major grandària. El seu aspecte era comparable al del "Aragosaurio" , descobert en Galve (teruel) en els anys cinquanta i la
longitud dels quals oscil·lava entre 15 i 16 metres.
El dinosauri descobert en Peñarroya era de majors dimensions que el "Aragosaurio" encara que d'un aspecte "menys pesat" que aquest. La seva característica més
cridanera era, igual que la resta de saurisquios, disposar d'un coll i una cua molt llargs.
Aragosaurio
Aquest dinosauri s'alimentava de vegetals, com branques leñosas i fulles dures.
El seu llarg coll li facilitava l'accés a aquests aliments. Va morir per causes naturals i no hi ha cap indici que perís per l'atac d'un dinosauri carnívor.
Els grans rèptils herbívors passaven bona part del temps desplaçant-se en grans grups a través de les planes a la recerca d'aliment. Un d'aquests exemplars
va morir en una zona pantanosa prop de la costa situada en el que avui és Peñarroya de Tastavins i els seus ossos van ser sepultats per dipòsits marins, el que va propiciar el seu fosilización i conservació.
Com es va fer el descobriment
El camí per al descobriment ho van obrir les troballes de Pedro i Andrés Ortiz, coneguts en Fuentespalda per la seva aficción als fòssils. Els dos germans van trobar dos fémures, un d'ells de 1,5 metres i pràcticament complet, diverses vértebras i costelles.
Quan van veure la importància de les peces ho van comunicar a la DGA.
Un equip de 16 persones del Departament de Paleontología de la Universitat de Zaragoza escavo des del dia 26 al 30 de Desembre de 1996, en el jaciment de Mas d'Arsís.
Els cinc dies d'investigació van donar com fruit l'aparició dels malucs, fémures i la cua pràcticament completa d'un gran dinosauri desconegut fins a ara.
El principal interès científic consisteix a poder disposar d'una cua de dinosauri gairebé integra, de més de 3 metres de longitud, articulada i sense discontinuidades. Aquest enclavament ha proporcionat també costelles, ossos d'un turmell, dos fémures i els malucs del mateix exemplar. Altres materials de menor interès són els fòssils d'animals marins, com ostras o gasteròpodes, i fragments de fusta petrificada.
Les informacions proporcionades per l'excavació indiquen que el gran rèptil ara desenterrat murio en una zona pantanosa propera al mar, comparable a l'actual
Albufera de València. Les marismas van ser posteriorment envaïdes per les aigües, que van sepultar les restes de l'animal sota capes de dipòsits marins fins a l'actualitat. Alguns van ser utilitzats, després de la mort del dinosauri, com recer d'algunes espècies marines que han deixat la seva petjada impresa en l'ossada fossilitzada.
Más temes sobre Dinosauris a Aragó
Introducció als Dinosauris.
L'Origen dels Dinosauris.
Dinosauris Saurisquios.
Dinosauris Ornistiquios.
Hadrosaurios.
Classificació dels Dinosauris.
Dinopolis: Teruel Cabdal dels Dinosauris.
Dinosauris en Galve. Teruel.
Dinosauris en Arén. Huesca.
Dinosauris en Peñarroya de Tastavins. Teruel.
Petjades de Dinosauris en Ababuj. Teruel.
Diplodocus