(des de fa 4.600 a 560 milions d'anys)
Durant el primer i més llarg període de la història geològica de la Terra es van formar ja alguns continents denominats "escuts", de forma i distribució molt distinta a l'actual. No sabem bé què succeiria en el lloc que avui ocupa Aragó ja que les roques precámbricas estan molt tapades sota les quals s'han format en les eres posteriors. Tan solament afloren en superfície en una petita zona del Sistema Ibèric al costat dels ports del Frasno i Cavero (entre L'Almunia i Calataiud).
(des de fa 560 a 230 milions d'anys).
Al llarg d'aquesta era, Aragó, igual que gairebé tota la península i grans extensions del centre i sud d'Europa, és una conca marina que s'ompli de grans espessors de sediments. Cap a finals de l'era, durant el Carbonífer, es pleguen formant una gran serralada que avui no existeix com a tal doncs ha estat totalment erosionada i molt modificada pels successos geològics posteriors.
En relació amb aquest orogenia es van produir, en zones profundes, fusions de roques (magmes) que al refredar-se després van donar lloc a grans masses de granit i altres roques magmáticas que avui, a causa de l'erosió posterior, vam trobar en superfície en els massissos de Panticosa o Maladeta (per exemple). L'elevada calor d'aquests magmes va transformar les roques que els envoltaven en les seves corresponents metamórficas com és el cas dels marbres que constituïxen les marmoleras dels Inferns (al costat del granit de Panticosa) o la de Montferrat en el Vignemale (alta vall de Llaura).
Avui existeixen roques del paleozoic en tot Aragó si bé, en general, estan sota altres dipositades posteriorment.
En els llocs on es poden trobar actualment en la superfície també van estar cobertes però, per haver estat elevades posteriorment entre falles, l'erosió ha eliminat les parts superiors.
(des de fa 230 a 65 milions d'anys)
De forma paulatina es va creant ara una situació inversa a l'actual. On se situen actualment els Pirineus i el Sistema Ibèric es formen conques marines que s'emplenen de materials formats en gran part per l'erosió del Massís de l'Ebre que ocupa el lloc de l'actual Depressió de l'Ebre. Les calcàries són potser les roques més freqüents si bé altres roques sedimentàries com areniscas, margues, sorres i fins a lignit ocupen també importants extensions.
En els llocs on es poden trobar actualment en la superfície també van estar cobertes però, per haver estat elevades posteriorment entre falles, l'erosió ha eliminat les parts superiors.
(fa de 65 a 2 milions d'anys)
Inicialment la situació és similar a la del mesozoico però comencen aviat a sentir-se els efectes de la orogenia alpina emergint al llarg del terciari inferior (Paleógeno) els Pirineus i la Serralada Ibèrica que comencen a formar-se com a tals. La intensa erosió a la qual veuen sotmeses forma grans extensions de roques detríticas (conglomerats, areniscas, argiles, etc.) que s'acumulen en zones deprimides internes (Depressió Mitja Pirinenca) o en els seus marges (Riglos) plegant-se encara més o menys per ser simultànies a la orogenia.
Durant el terciari superior (o Neógeno) l'erosió total ja de les serralades crea algunes zones tancades al mar que es colmatan de sediments continentals, principalment en la depressió de Calataiud-Teruel (dintre del Sistema Ibèric) i sobretot en la Depressió de l'Ebre envoltada totalment pels nous relleus.
(des de fa 2 milions d'anys fins a ara)
A pesar de la seva brevetat a escala geològica, diversos fets importants es produïxen en aquest període de temps.
Ja des del final del terciari l'erosió de la Serralada Costaner-Catalana produïx l'obertura a l'exterior de la Depressió de l'Ebre establint-se progressivament la xarxa fluvial actual que erosiona i s'encaixa en els sediments horitzontals formant àmplies valls entre els quals es conserven les "queixals" la superfície plana dels quals representa les restes de l'antiga superfície de colmatación.
El quaternari ha estat una època de fortes variacions climaticas causants de terrasses fluvials, glacis i formes glaceres.
Aigualeix fauna animals flora plantes aigualeix aiguamolls Moncayo, sistema ibèric, pirineos, pedra, aigua, terra, aire, riu, Ebre, Xaló, Guadalop Turia nevi, muntanya, Ordesa, Guara, Maestrazgo, Albarrasí.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Framcisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos
Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d Aragó a Internet.
L aigua esperança i futur