La presència de restes de dinosauris en les capes juràsic-cretácicas de la Cordillara Ibèrica es coneix des de fa temps; alguns d'ells es van trobar en la província de Terol (Utrillas)
Posteriorment es van descobrir altres restes en Galve, que van ser atribuídos a Iguanadon i a saurópodos del Cretácico Inferior. Aquesta zona ha resultat ser una de les més riques en aquest tipus de fòssils i sobre la qual continuen produint-se noves troballes.
El nou jaciment de icnitas de Ababuj es troba en estrats del Juràsic superior, segons cartografia de Gautier (1980). Conté petjades aïllades, encara que algunes d'elles poden pertànyer al rastre d'un mateix individu. La majoria té forma ovalada però també hi ha tridáctilas. Les ovalades mostren varietat en les seves dimensions, la qual cosa indica una diversitat de grandàries d'individus i/o les circumstàncies en el moment de produir-se la trepitjada.
El jaciment de icnitas de Ababuj està situat en el punt kilométrico 19 de la carretera que uneix Ababuj amb Aguilar del Alfambra, a banda i banda i a escassos metres de la mateixa. Aquest lloc es troba en la fulla nº 543 (Villarluengo) del mapa Topogràfic Nacional a escla 1:50.000.
La seva posició respecte a les coordenades del meridià de Greenwich és: longitud 0º 48.03' W i la latitud 40º 33,96' N; l'altitud és de 1.322 metres sobre el nivell del mar.
Les capes amb icnitas corresponen a les considerades per Gautier menjo del Portlandiense en facies Purbeck. Els estrats presenten un buzamiento que varia entre 55º i 90º i estan afectats per freqüents falles amb desplaçaments de rang mètric i decimètric. La secció estratigráfica puntual, immediatament per sota i per sobre de les capes amb icnitas, està composta de sostre a mur per:
Les capes on es troben les petjades són calc-margosas, semblants a les de l'àrea de Les Zabacheras i com elles, correspondrien a una plataforma poc profunda de llacs relacionats amb planes deltaicas, intercalades esntre sediments terrígenos amb estructures fluvials.
La majoria de les petjades de Ababuj tenen forma subelíptica o ovalada. En algunes, la impressió està vorejada per un anell de "fang esquitxat" que va ser eyectado per l'impacte de l'extremitat de l'animal al trepitjar sobre el sòl. La part més profunda en cada petjada sol estar a un dels extrems de la trepitjada però, en algunes ocasions, la màxima profunditat es detecta en les proximitats del punt geomètric mitjà de la petjada.
En el cas de les petjades ovalades, s'ha amidat la longitud màxima , que correspon a l'adreça anteroposterior, i l'amplària màxima, que es troba definida gairebé sempre per la perpendicular a la longitud en el punt geomètric mig.
Aquestes variables s'han obtingut en 20 petjades localitzades en les capes d'ambdós costats de la carretera. Les longituds varien entre 25 i 50 cm; les amplàries, entre 18 i 34 cm. La mitjana de les longituds és de 35,8 (amb desviació típica de 9,41 cm) i l'amplària mitja és de 25,2 cm (amb desviació típica de 5,89).
La representació de les longituds enfront de les amplàries de les petjades de forma ovalada mostra una correspondència lineal que podria suggerir la seva pertinença a individus d'un mateix tipus. Però ha de tenir-se en compte que estan distribuídas almenys en tres capes i pot ser més convenient esperar a disposar d'un major nombre de dades en possibles punts propers abans d'acceptar aquesta hipòtesi. Cap assenyalar, que en les proximitats d'Aguilar del Alfambra, en un nivell similar al que conté les descrites de Ababuj, es troba altre conjunt de petjades ovalades, que es troben en una capa gairebé vertical de molt difícil accés.
No es coneixen molts jaciments de icnitas amb morfologia ovalada, generalment atribuídas a saurópodos.
Les icnitas de Ababuj es troben almenys en dos nivells del conjunt Juràsic Superior. Les distàncies entre l'un i l'altre nivell és de 40 a 50 cm.
#Así_pues
Aquestes petjades de Ababuj són similars a les de Barkhausen (Alemanya), ambdues del Juràsic Superior. També s'obté correspondència morfométrica amb les oposades en Els Cayos (La Rioja) i Morrison (EEUU).
Per a poder realitzar futurs estudis d'aquests interessants jaciments de petjades de dinosauris en Ababuj, que puguin buidar les interrogants plantejades pels experts, haurien d'escometre's accions puntuals per a la protecció d'aquestes petjades i la seva possible pèrdua irreparable.
El Govern d'Aragó, Diputació Provincial de Terol, Universitat de Saragossa i el propi Ajuntament de Ababuj haurien de posar la màxima obstinació en això.
Dades obtingudes de: Revesteixi Geogaceta (L.Alcalá i C.Martín)Introducció als Dinosauris.
L'Origen dels Dinosauris.
Dinosauris Saurisquios.
Dinosauris Ornistiquios.
- Hadrosaurios.
Classificació dels Dinosauris.
Dinopolis: Teruel Cabdal dels Dinosauris.
Dinosauris en Galve. Teruel.
Dinosauris en Arén. Huesca.
Dinosauris en Peñarroya de Tastavins. Teruel.
Petjades de Dinosauris en Ababuj. Teruel.
Aigualeix fauna animals flora plantes aigualeix aiguamolls Moncayo, sistema ibèric, pirineos, pedra, aigua, terra, aire, riu, Ebre, Xaló, Guadalop Turia nevi, muntanya, Ordesa, Guara, Maestrazgo, Albarrasí.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Framcisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos
Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
Aigua a Aragó, salut i benestar