Molt conegut en la regió, el massís del Moncayo es troba a l'Oest de la província de Saragossa, en els límits amb la de Sòria. A la zona s'accedeix, de la forma més senzilla, des de la N-232, o l'A-68 cap a Navarra, prenent el desviament de la N-122 cap a . En Vora del Moncayo, molt prop del Monestir de Veruela, es pren una carretera local, que ens duu a través de tot el Parc Natural de la Devesa del Moncayo i fins al Santuari del Moncayo; des d'aquest, és possible prendre algunes senderes bé senyalitzades que recorren els vessants del massís. Un breu recorregut o, si ens sentim amb forces, l'ascens al Moncayo permet que vegem diverses qüestions d'interès geològic. Existeix un centre ("aula de la naturalesa") que oferix mes àmplia informació sobre els aspectes naturals del lloc, amb mitjans didàctics molt adequats.
A més de la gran riquesa en vegetació i fauna de la zona, aquest significatiu massís muntanyenc constituït essencialment per materials paleozoics (predominen les quarsites areniscosas), oferix diversos atractius geològics, com una perspectiva general del somontano del Moncayo, que descendeix en grans ventalls detríticos cap al centre de la depressió geològica de l'Ebre. Existeix una evolució lògica des dels relleus cap a les zones planes quant a la naturalesa dels sediments, sent aquests més grollers (conglomerats i sorres) en les vores, i més fins (argiles i margues) en les zones més distales dels ventalls; cap al centre de la conca terciària apareixen les formacions evaporíticas, (guixos i altres sals) de gran potència i extensió. En la localitat dels Fayos, molt prop de , en la vessant Nord del Moncayo, existeixen unes capritxoses i espectaculars formes erosivas que, en forma de cárcavas, perforen els materials conglomeráticos en un gran faralló que acull la població.
Un dels aspectes geològics (geomorfológicos, especificant més) més interessants del Moncayo són les seves formes glaceres, úniques en la Serralada Ibèrica; es tracta de les restes de tres circs glaceres o nuclis de nivación de l'última glaciació quaternària, fàcilment observables en el vessant NE del massís. Avui apareixen com capçaleres d'amplis barrancs que reben els noms de Pou de San Miguel, Morca i Sant Gaudioso. Com dipòsits relacionats, en bona part, amb l'activitat del gel hi ha grans cabals.
Idea original Fº Javier Burillo Panivino 1993
Aigualeix fauna animals flora plantes aigualeix aiguamolls Moncayo, sistema ibèric, pirineos, pedra, aigua, terra, aire, riu, Ebre, Xaló, Guadalop Turia nevi, muntanya, Ordesa, Guara, Maestrazgo, Albarrasí.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Framcisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos
Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d Aragó a Internet.
L aigua esperança i futur