Entre les poblacions de Ariño i Andorra, a les quals es pot accedir; des del Nord, prenent les carreteres comarcals o regionals respectives que es bifurca la regional 224, el desviament de la qual té lloc poc abans d'arribar A Hijar per la N-232. El recorregut, entre 15 i 20 Km segons es prengui per la pista minera existent o per la carretera de Alloza, oferix una bona panoràmica de la mineria del carbó de la zona.
La mineria del lignit ha estat i, en part, encara és molt important a Terol.
Són tres les conques mineres principals existents: Oliete-Ariño, Utrillas-Aliaga i Castellote, sent la Val de Ariño uneixi de les zones amb més reserves i més explotadors en l'actualitat.
La zona mostra grans buits i escombreras, així com l'entrada a algunes mines d'interior, amb tot just treure el cap des de les pistes o carreteres.
Els "cels oberts" mostren les capes negres del carbó incloses en una sèrie de cretácicos d'origen marí restringit (zones de "laggon" i de deltes).
És possible obsevar també l'impacte ambiental d'aquest tipus de mineria, així com alguns treballs de restauració ambiental portats a terme en la zona (adequació de talusos, farciments de buits per transferència, plantacions, etc.)
La visita es pot complementar amb les petjades de dinosarurio de Ariño, que se situen en uns estrats calizos cretácicos, gens més passar el poble cap al Sud, a mà dreta, en la mateixa vora de la carretera. Altra visita adequada pot ser a la central tèrmica d'Andorra, en l'entorn de la població i perfectament visible des de molts punts del seu al voltant.
Idea original Fº Javier Burillo Panivino 1993