Una mostra més, de la variabilitat de les condicions del mitjà físic presents en la Comunitat és el clima. La seva situació en la Península Ibèrica, les cadenes muntanyenques -Pirineos i Sistema Ibèric-, que ho emmarquen i l'altitud de les diferents zones originen diferents climes o microclimas, ja que estan presents des del domini alpí al subdesértico. El domini més estès és el mediterrani continental sec.
El clima de cada lloc ve determinat per la temperatura, les precipitacions i el vent.
L'estructura morfològica i la situació en el centre de la depressió de l'Ebre, són els factors que condicionen les temperatures en la regió aragonesa. L'abric dels Pirineus i el sistema Ibèric i la topografia de cubeta fan preveure temperatures elevades encara que les variacions en altitud i els matisos en la continentalidad determinen una gran diversitat dels règims tèrmics. El mapa de isotermas s'organitza pel que fa a l'eix de l'Ebre de forma molt simple. Les terres centrals de la vall constituïxen el nivell més càlid, a partir del com les temperatures es degraden ràpidament cap als Pirineus i cap al sistema Ibèric. A més acusen un desplaçament tèrmic positiu de W a I. El gradient mig anual oscil·la entre els 15º en la part oriental de la cubeta a menys de 7º en el pirineo axil.
La depressió de l'Ebre, després de la conca del Guadalquivir, es considera la regió més càlida de la Península. La isoterma dels 22º en els mesos de juliol i agost abasta des dels somontanos pirinencs a la Serralada ibèrica, penetrant en la Depressió de Calataiud - Daroca.
Per sota dels 18º només estan els enclavaments de Gúdar, Albarrasí, Javalambre, Moncayo i les Serres Interiors de la Serralada piromancia. Julio és el mes més calorós, encara que amb tot just un grau de diferència de mitjana amb agost. Les temperatures mitges de les màximes arriben a amb freqüència els 35º en el centre de la depressió, arribant en ocasions, a superar els 40º. Semblant tipus d'estiu s'explica, en gran part, per la disposició de cubeta tancada i la presència del anticiclón de les Açores durant llargs períodes amb el progressiu escalfament de l'aire de l'interior durant repetits dies.
La seva durada està íntimament lligada a la seva altitud. Així en l'eix de l'Ebre, des de la meitat de maig fins a finals de setembre, la temperatura mitja és superior a 17º superant els 22º durant els mesos de juliol i agost. Per sobre dels 1.000 m, no obstant això, l'estiu es reduïx a aquests mesos i per sobre dels 1.400 m. la seva durada no excedeix d'un parell de setmanes.
Un element important a ressenyar són les ones de calor que de vegades es presenten durant l'estiu i que fa que les temperatures arribin a xifres de 38º i 44º les màximes i 22º les mínimes. La situació més propícia per a aquestes invasions es presenta quan la Península queda sotmesa d'una banda a un aire sec i recalentado procedent del continent europeu , deshidratat per l'efecte fo‰hn al creuar el Pirineu i d'altra banda a un aire del sud que es resseca i recaliente en les zones de l'interior.
Les seves característiques distintives són la seva escassesa, la seva irregularitat interanual i el seu desigual repartiment al llarg de l'any. La seva distribució general té clara dependència del relleu, al disposar-se les isoyetas en línies paral·leles decreixents amb les corbes de nivell des dels marges muntanyencs al centre de la depressió. En el centre d'Aragó són clarament inferiors a 400 mm arribant als 2.000 mm en els cims millor exposades. La major part de la superfície de la comunitat es troba per sota dels 500 mm, superant aquesta xifra fins als 700 mm, els somontanos pirinencs i certs punts de la serralada ibèrica.
La seva distribució anual indica que les precipitacions es produïxen en un curt període de temps durant la primavera i la tardor, separats per dues mínims a l'estiu i hivern. En els tres mesos primaverales es registren del 25 % al 30 % del total anual, fonamentalment al maig i març. Al juny se solen registrar pluges per retard del màxim de maig, descendint en els mesos de juliol i agost, amb els quals s'inicia una llarga sequera només interrompuda per l'activitat tormentosa. L'anàlisi d'aquesta activitat és de gran interès a l'estudiar els incendis forestals, ja que són les tempestes, generalment seques, la causa d'un gran nombre d'incendis forestals. El nombre mig de dies de tempesta en l'estiu, deduït de la sèrie d'anys de 1949 73, oferix un valor de prop de 60 dies per a cadascuna de les tres províncies. Les trajectòries dels nuclis tormentosos sol ser de SW-NE, encara que en les zones orientals pot observar-se la penetració de tempestes de l'aquest, provocades per gotes fredes sobre el golf de Lleó.
Els vents que generalment dominen a Aragó són el cierzo o vent de ponent amb adreça WNW i la xafogor o llevant amb adreça AQUEST.
El cierzo és un vent sec que presenta ratxes que en ocasions superen els 100 km/h, fred a l'hivern i sec a l'estiu. La màxima freqüència d'aquests vents es registra en el mes de gener seguit dels mesos de febrer, desembre i en la primavera.
La xafogor és un vent sec, càlid i aclaparador a l'estiu i suau, temperat i humit durant els equinocios. No és tan constant com el cierzo i freqüentment es veu interromput per períodes de calma i fins i tot, especialment al vespre, per un feble flux del NW.
En el territori aragonès podem distingir tres zones climàtiques clarament diferenciades:
En la ribera de l'Ebre els contrastos tèrmics entre hivern i estiu són molt grans i, a més, les precipitacions són escasses. Però a mesura que ens allunyem del riu i ens endinsem en els somontanos el clima es "suavitza", les temperatures no són tan extremes i plou més. També el clima es gradua d'oest a aquest: com més cap a Catalunya, menys precipitacions i lleuger augment de les temperatures.
Les gents de les serres pirinenques i ibèriques suporten baixes temperatures -fins a -30ºC en alguna ocasió- en els llargs hiverns. Els curts estius són suaus, encara que l'altitud de les diferents comarques i la seva orientació cap al nord o cap al sud fa que la meteorologia d'aquestes muntanyes no sigui uniforme.
A la depressió Calataiud-Daroca-Terol, encaixonada entre muntanyes per l'oest i l'aquest no arriben els humits vents atlàntics o mediterranis. A pesar de ser una zona alta, entre 600 i 900 m d'altitud, plou molt poc. Els contrastos tèrmics són molt alts, amb un estiu calorós i un hivern molt fred, amb temperatures en Calamocha i Daroca que en alguns dies invernales marquen la mínima de la península Ibèrica.
Aigualeix fauna animals flora plantes aigualeix aiguamolls Moncayo, sistema ibèric, pirineos, pedra, aigua, terra, aire, riu, Ebre, Xaló, Guadalop Turia nevi, muntanya, Ordesa, Guara, Maestrazgo, Albarrasí.
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Framcisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos
Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d Aragó a Internet.
L aigua esperança i futur