Les Roques a Aragó. Reconeixement i Classificació. Geologia Naturaleza d'Aragó.

Existeixen dos criteris bàsics per a reconèixer o distingir els variats tipus de roques: el seu origen i la seva composició.

El segon criteri és més senzill en principi, però considera per igual a roques formades per mecanismes molt diversos. Per altra banda és difícil en cert nombre de casos distingir l'origen sense proves complexes com l'observació microscòpica.

Per a començar potser sigui el millor utilitzar ambdós criteris alhora.

Grups de roques per la seva composició.

Roques silíceas. Estan formades per silice (SiO2) o silicatos, i es reconeixen perquè són dures (no es raguin amb la navalla, i raguin al vidre) i no reaccionen amb l'àcid clorhídric diluït, és a dir, no produïxen bombolles.
Existeixen roques silíceas sedimentàries (sílex, algunes areniscas i conglomerats), ígnies (pràcticament totes elles) i metamórficas (quarsita).
Roques carbonatades. Es raguin fàcilment amb la navalla i reaccionen amb l'acidifico produint bombolles de CO2. En elles és predominant el carbonat de calci (calcària) o barrejat amb calcària (per exemple en margues). També poden ser roques que posseeixin fragments de calcària (per exemple conglomerats carbonatats) o ciment calizo (per exemple areniscas carbonatades). Són cridades també roques calcareas.
Un tipus especial són les dolomitas el carbonat de les quals és de calci i manganès. També es raguin amb la navalla però no reaccionen amb l'àcid en fred sinó en calent.
Roques argilenques. Encara que les argiles són silicatos, es diferencien de les silíceas pel seu aspecte terroso i la seva plasticitat al mullar-se. No reccionan amb l'àcid si són pures, començant a fer-lo si són margosas.
Roques salines o evaporites. stán constituïdes per sals del tipus sulfats (guix) o clorurs (sal gema). El guix es reconeix per la seva escassa duresa (se li ragui amb la ungla). La sal gema i altres sals semblants es reconeixen pel seu sabor salat més o menys amarg. No reaccionen amb l'àcid (és nacesario rentar-les bé de possibles impureses).
Roques ferruginosas. Si el ferro és abundant el seu color sol ser vermellós i es reconeixen perquè es tornen magnètiques a l'escalfar-les roent. Les areniscas ferruginosas posseïxen ciment de hematites (Fe2O3). També es comporten així altres minerals ferruginosos com els de les mines d'Ulls Negres (goethita, siderita, limonita, etc.)
Roques carbonosas. Algunes roques de tons negres conserven matèria orgànica que amb freqüència olora mal (al partir-les) o almenys reaccionen (bombollegen) amb aigua oxigenada. Tambien són carbonosas (no és el mateix que carbonatades) els carbons i els hidrocarburs com el petroli o el gas natural. Els carbons es reconeixen amb facilitat comprovant que són combustibles.
Altres composicions. Amb bastant freqüència sol haver barreja entre les composicions anteriorment descrites. Per a procedir al seu examen i identificació convé agafar mostres recien fragmentades i netes de restes de fang o vegetació que habra que retirar.

Grups de roques pel seu origen

Segons com s'originen les roques es poden agrupar en tres grans blocs:

- Roques sedimentàries.
Es troben pràcticament en tot Aragó, faltant solament en determinades zones del Pirineus Axial i en poquísimos llocs de la Serralada Ibèrica. Es van formar per l'acció dels denominats processos geològics externs (erosió, transport i sedimentació) causats per agents com el vent, l'aigua (en els seus diferents estats) o els éssers vius.

AL sedimentar-se, els materials que les van originar es van ordenar en capes de dimensions i extensió que poden varíar àmpliament.

Els sediments, que originalment serien tous i, en principi, estarien xopats, amb freqüència es compacten posteriorment convertint-se en roques totalment rígides, a causa de la precipitació química de les substàncies dissoltes que van acabar emplenant fins als porus més diminuts, actuant com el ciment en el formigó.
Aquesta sedimentació pot haver-se produït en un mar, a diferents profunditats, però també en zones costaneres, marismas, etc. o àrees continentals com rius, llacs, deserts, etc. Avui dia, els geólogos especialitzats, poden distingir aquests casos estudiant amb detall cada roca.
Existeixen tres grans grups de roques sedimentàries:
- 1a.- Roques detríticas.
  
  Estan formades per fragments de roques preexistents que es van acumular al disminuir la velocitat dels corrents que els van transportar.
  
  1b.- Roques químiques.
  Es formen per precipitació química de sustacias dissoltes en aigua. Podríem dir que estan formades principalment de ciment (sense tot just fragments), al reves que les detríticas.
  
  1c.- Roques organógenas.
  
  Estan formades principalment per acumulacions de restes d'éssers vius. Si el que més abunda són closques podem denominar-les calcàries organógenas doncs la seva composició i el ciment són calcaris. De vegades reben altres noms segons els organismes que les componen (calcàries de alveolinas, de nummulites, lumaquelas, ...). Les restes han de predominar en la roca, doncs si no diríem simplement que és una calcària amb fòssils.
  
  Els carbons, petroli i gas natural s'originen a partir de la matèria orgànica d'éssers vius que en condicions especials no es descompon sinó que es transforma en compostos enriquits en carboni. A més de les capes de carbó de les mines (lignit turolense i una mica de antracita a Sallent) es poden trobar de vegades en sediments normals fragments de plantes carbonizadas.
- Roques igneas (o magmáticas).
Es formen en relació amb la solidificación de magmes, ja sigui en la superfície terrestre (roques volcàniques) o en el seu interior, de vegades a molta profunditat (roques plutónicas i filonianas). Aquestes últimes, si les vam trobar avui dia en superfície es deu al fet que l'erosió ha desmantellat al llarg de milions d'anys tot el que les cobria.
- 2a.- Roques plutónicas.
  
  Formades per la solidificación de magmes en profunditat, es presenten en grans masses cridades batòlits. La roca que més freqüentment es forma i presenta així és el granit que al Pirineu Axil forma zones elevades com el Massís de la Maladeta, Posets, nord de Bielsa, Balneari de Panticosa i Respumoso-Balaitus. És una roca molt dura, compacta i homogènia, trencada per diaclasas a través de les quals l'erosió pot separar-lo en blocs rocosos, freqüentment de diversos metres. De prop, en cort fresc, s'observen els grans minerals grisos de quars (alguna cosa traslúcidos), blanc-opacs de feldspat, i negre en laminillas brillants de mica (biotita). En la zona de Batisielles (Benasque) els feldspats poden ser més grans (de fins a diversos centímetres), però en general tenen grandàries d'uns mil·límetres.
  
  En superfície és freqüent que tinguin líquenes, alguns verdosos (això és freqüent en les roques silíceas).
- 2b.- Roques filonianas.
  
  Representen magmes o altres productes d'origen igni que s'han introduït en esquerdes (en l'interior terrestre). Allí s'han refredat i, en conseqüència, ara presenten geometria de filó que talla, travessant, les roques entre les quals es metio.
- 2c.- Roques volcàniques.
  
  Es formen pel refredament de rentes que solidificaron en la superfície terrestre en cons volcànics, o a molt poca profunditat (per exemple en les seves xemeneies). Aquest últim és el cas de les andesites que constituïxen el Anayet, Midi d'Ossau i altres afloraments propers. Es presenten amb un aspecte similar al de les roques filonianas (minerals clars i foscs visibles "surant" en una "pasta" de gra molt fi).
  
  També en alguns punts molt concrets del Sistema Ibèric existeixen roques volcàniques, asímismo del paleozoic. De vegades són fins i tot piroclásticas, és a dir, formades per acumulació dels productes d'explosions volcàniques, que podrien recordar a un conglomerat, però són molt compactes i de colors verdós fosc (com en Colzes).
- Roques metamórficas
Són roques que s'originen per transformacions d'altres anteriors causades per altes pressions o temperatures. Les més característiques són les quals envolten als granits en el Pirineus Axial. Les altes temperatures dels magmes que aquí van existir a les roques mitjançant transformacions dels seus minerals, o el seu augment de grandària (recristalización). Aquest és l'origen de les marmoleras com les dels Inferns. El marbre s'ha originat a partir de la calcària que existiria aquí prèviament. Està format per cristalls de calcita que vam distingir a primera vista. Es ragui i reacciona a l'àcid com la calcària. Si és pur resulta de color blanc o bastant clar, però petites impureses d'altres minerals poden donar-li tons variats.
Tambien són metamórficas les quarsites (procedents del metamorfismo de roques silíceas) similars a les quarsites sedimentàries, pissarres, esquists, etc.

Altres temes sobre Geologia a Aragó

Punts de interes Geològic a Aragó.

Teruel

Zaragoza

Huesca

Aigualeix fauna animals flora plantes aigualeix aiguamolls Moncayo, sistema ibèric, pirineos, pedra, aigua, terra, aire, riu, Ebre, Xaló, Guadalop Turia nevi, muntanya, Ordesa, Guara, Maestrazgo, Albarrasí.

Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
Espera acostar - Aragó a casa teva.
Aigua a Aragó, salut i benestar

Les Roques a Aragó. Reconeixement i Classificació.. Naturalesa d'Aragó.

Grups de roques per la seva composició.

Grups de roques pel seu origen

Altres temes sobre Geologia a Aragó

Altres temes sobre Geologia a Aragó

Punts de interes Geològic a Aragó.

Teruel

Zaragoza

Huesca