Des de Perdiguera, a la qual s'arriba per la carretera regional 129 des de Saragossa (poc més de 25 Km), es pot prendre una pista cap a l'Est que, després d'un recorregut d'uns 13 Km, ens deixa al peu de Forest Fosca, una de les majors altituds de la serra (812 m.s.n.m.), en el cim de la qual hi ha un radar meteorològic. La curta ascensió al mateix (uns 45 min) ens oferix una bona panoràmica general.
Area subdesértica típica en ple centre de la derpesión geològica de l'Ebre. La serra de Alcubierre conforma uneixi veritable espina dorsal I-W dintre de l'àrid paisatge dels Monegros. La conca sedimentària de l'Ebre, d'edat terciària, mostra aquí una sèrie de formacions carbonatades i dentríticas que, subhorizontales, es corresponen amb un aparell sedimentari lacustre (de llac) d'enorme extensió, tot just alterat per accidents tectònics (plecs i falles). Els agents naturals externs (aigua i vent fonamentalment) han configurat un paisatge de llomes, petits relleus tabulessis, àrees planes de vegades endorreicas (de drenatge tancat), barrancs i cárcavas i típiques valls de fons pla, sense lleres definides.
Es distingeix cap al Nord, en la distància, les serres del prepirineo aragonès.
Idea original Fº Javier Burillo Panivino 1993