Dinosauris a Aragó.. Naturalesa d'Aragó.

Naturalesa d'Aragó > Geologia

dinosaurioEls dinosauris o "llangardaixos terribles" van habitar la Terra fa molts milions d'anys.
Alguns dinosauris herbívors van arribar a arribar a les majors dimensions que jamas hagi tingut un animal terrestre. L'era dels dinosauris va durar una mica més de 140 milions d'anys.

De sobte, fa uns 65 milions d'anys, van desaparéixer sobtadament i per complet. Tot el que sabem d'ells procedeix dels molts fòssils que s'han trobat. En Aragó han aparegut en diversos llocs on afloren estrats de l'era Mesozoica, com en Galve i Peñarroya de Tastavins a Terol i Arens a Osca.

Els Dinosauris no van aparèixer de cop i volta sinó que van haver de transcórrer molts milions d'anys abans de la seva presència. A grans trets aquestes serien les etapes:

Els Dinosauris i el seu mén

Quan es van trobar els primers fòssils d'aquests enormes animals, es va creure, per error, que es tractava d'alguna espècie de llangardaix gegant. Més tard, va quedar clar que tenien molt poc que veure amb els llangardaixos. Els primers dinosauris van fer la seva aparició en el Triásic, fa uns 205 milions d'anys.

En l'era dels dinosauris, el món era molt distint de com ho coneixem avui dia. Els continents estaven parcialment units, formant dos grans masses terrestres. En l'hemisferi nord, Europa, part d'Ásia i Amèrica del nord formaven el supercontinente de Laurasia. AL sud, África i la resta d'Amèrica constituíen altre supercontinente: Gondwana.

També el clima era llavors molt distint de l'actual. Era molt més calido i les regions subtropicales s'estenien a latituds tan extremes com són avui les de Alaska o nord de Sibèria.

El mar, poc profund, estava abundantment habitat per animals i plantes de tot tipus, i les regions continentals humides estaven cobertes d'una espessa vegetació. En àrees més seques habrímos pogut trobar grans boscos de palmeres i de coniferas.

Tals condicions eren perfectes per als dinosauris. Els herbívors trobaven aliment fàcilment, mentre que els carnívors menjaven altres rèptils, insectes o petits mamífers.

Els Dinosauris Primitius

La família a partir de la qual van sorgir els dinosauris estava ja clarament establerta en el període Tríasico. Aquest grup, al que es coneix menjo Arqueosaurios, englobava a rèptils voladores i als antecessors dels actuals cocodrils.

Els primers dinosauris tenien una gran semblança amb els cocodrils. El cridat Euparkeria, sovint considerat com precursor dels grans dinosauris carnívors, es parecia molt a un petit cocodril. Tenia la mateixa cua llarga i el seu característic cap aplanada. En canvi, podia moure's molt millor i era fins i tot capaç de caminar, i fins a córrer, sobre les potes del darrere.

No es coneix amb seguretat l'aspecte dels primers dinosauris. Certament, no tenien el formidable aspecte de les espècies posteriors, però se'ls pot dividir en dos grups:

A poc a poc, els dinosauris es van convertir en un grup d'animals clarament diferenciats. Alguns eren monstres més grans que una casa.
Uns altres en canvi, eren animals baixos i sòlids.
Els carnívors eren caçadors que es desplaçaven sobre les potes del darrere i, encara que alguns eren tan alts com una girafa, uns altres no passaven del metre d'altura.

Havia Dinosauris de Sang Calenta?

Molts cientificos s'han preguntat com animals de sang freda podien dur una vida tan activa. Pel que sabem dels actuals rèptils, els animals de sang freda són més aviat lents. Poden tenir moments que despleguen gran energia, però passen llargues estones quiets, esteses al sol si els és possible.

Alguns experts creuen que els dinosauris poden haver estat animals de sang calenta. De fet, els seus ossos estaven vascularizados, com els dels mamífers.

La seva desaparició

L'era dels dinosauris es va perllongar al llarg de 140 milions d'anys. És moltíssim temps, sobretot si es compara amb els pocs milers d'anys que l'home duu habitant la terra.

Els dinosauris es van extingir, sobtadament, fa uns 65 milions d'anys. Aquesta desaparició, tan radical i sobtada segueix sent un misteri.
El desastre que va acabar amb els dinosauris extermino també als pterosaurios gegants i als grans rèptils marins.

Alguns científics afirmen que els dinosauris van desaparèixer perquè van evolucionar cap a formes tan estranyes que no van poder seguir reproduint-se ni enfrontar-se al seu entorn. També és possible que el medi ambient evolucionés cap a condicions adverses.

Una moderna teoria afirma que potser es haver a l'impacte d'un meteorit, que hauria aixecat tal núvol de pols que la llum i la calor del sol no haurien arribat a la terra durant molt temps. Els dinosauris, animals de sang freda, no haurien suportat tal canvi climátic. No obstant això, això no explica per què van desaparèixer també els rèptils marins.

El Paisatge

L'era dels dinosauris, coincideix amb l'era Mesozoica i abasta tres períodes geològics: el Triàsic, Juràsic i Cretacico. Cadascun d'aquests períodes va durar milions d'anys i van succeir importants canvis en les formes de vida que poblaven la Terra.

Durant el període Triàsic, el clima era semi tropical en tot el planeta. La majoria dels continents eren desérticos, però aquí i allà podien trobar-se oasis de coníferes i helechos arborescentes.

Durant el període Jurásic, el clima es va anar fent més humit i cálid. Les terres es van poblar de plantes i els helechos es van estendre pertot arreu. Els dinosauris ornistisquios eren molt nombrosos en els continents, i va fer la seva aparició la primera au: el Archaeopteryx.

El clima del Cretáico va ser similar al del Jurásic. La vegetació era més variada, i incloía plantes amb flors. Llavors van fer la seva aparició molts dels arbres que avui coneixem.

Más temes sobre Dinosauris a Aragó

Introducció als Dinosauris.
L'Origen dels Dinosauris.
Dinosauris Saurisquios.
Dinosauris Ornistiquios.
Hadrosaurios.
Classificació dels Dinosauris.

Dinopolis: Teruel Cabdal dels Dinosauris.
Dinosauris en Galve. Teruel.
Dinosauris en Arén. Huesca.
Dinosauris en Peñarroya de Tastavins. Teruel.
Petjades de Dinosauris en Ababuj. Teruel.
Petjades de Dinosauris en Abiego. Huesca.

Relació de temes sobre Geologia a Aragó.

Altres adreces sobre Geologia en Internet.



Altres temes sobre Geologia a Aragó

Punts de interes Geològic a Aragó.

Teruel

  1. Poljes Torrijas - Abejuela
  2. Dolinas de Villar del Cobo
  3. Turberas i rius de pedres de Serra del Tremedal
  4. Mines de ferro d'Ulls Negres
  5. Organos de Montoro i canó del rio Pitarque
  6. Ventall al·luvial de Serra Palomera
  7. Val de Ariño
  8. Salades d'Alcanyís
  9. Paleocanales exhumats d'Alcanyís
  10. El Parrisal (Ports de Beceite)
  11. Grutas de Cristall
  12. Poljes de Mosqueruela

Zaragoza

  1. Laguna de Gallocanta (Zaragoza - Teruel)
  2. Monestir de Pedra
  3. Estepes de Belchite
  4. Galachos de Juslibol i la Alfranca
  5. Parc Natural de la Devesa del Moncayo
  6. Bardenas orientals
  7. Meandres de Sástago
  8. Balnearis de Alhama d'Aragó
  9. Sierra de Alcubierre i Monegros (Zaragoza - Huesca)
  10. Explotacions de Sal de Remolins (Zaragoza)

Huesca

  1. Baños de Panticosa
  2. Mallos de Riglos i Serra de Loarre
  3. San Juan de la Penya i grutas de Villanúa
  4. Parc Nacional de Ordesa i Forest Perduda
  5. Circ de la Larri i glacera de Forest Perduda
  6. Vall de Lizara
  7. Forau de Aigualluts i glaceres de Aneto - Maladeta
  8. Sierra de Guara


Aigualeix fauna animals flora plantes aigualeix aiguamolls Moncayo, sistema ibèric, pirineos, pedra, aigua, terra, aire, riu, Ebre, Xaló, Guadalop Turia nevi, muntanya, Ordesa, Guara, Maestrazgo, Albarrasí.

Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Framcisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)

Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
Aigua a Aragó, salut i benestar