El Territori Aragones menjo Patrimoni Natural.. Naturalesa d'Aragó.

Naturalesa d'Aragó > Geologia

El mitjà físic: patrimoni natural

El territori com patrimoni natural de la Comunitat Aragonesa pot ser analitzat des de molt diverses perspectives, però especialment com:

a) Suport de les activitats humanes

b) Patrimoni a transmetre a les generacions esdevenidores

c) Subministrador de recursos

La utilització adequada del territori ha d'anar encaminada a atendre les necessitats de la població actual i la futura, pel que el principi del "desenvolupament sostenible", reconegut i definit en el V Programa comunitari de Política i Actuació en el Medi ambient, haurà d'utilitzar-se com idea motriu per a totes les actuacions sobre el Territori.

El territori aragonès s'organitza sobre tres grans unitats morfoestructurales (Pirineos, Serralada Ibèrica i Depressió de l'Ebre) amb somontanos i piedemontes de transició.

Sobre elles s'estenen dues grans unitats biogeográficas presents en la Península Ibèrica (eurosiberiana o atlàntica i mediterrània), així mateix amb transicions graduals entre elles.

Aquesta varietat d'ambients permet la presència d'una gran riquesa de sistemes ecològics.

La disposició del territori propícia maneres i formes de vida, que es caracteritzen com un sistema gradual, a manera de bandes, que s'ajusten en l'adreça dels paral·lels geogràfics, la referència central dels quals és la Vall de l'Ebre, on es manifesten els trets més dinàmics de la Comunitat Autònoma.

Aragó, donades les seves característiques orogràfiques i climàtiques, la desigual distribució de la població amb extenses zones semidesertificadas que dificulten la cura i preservació del mitjà natural, així com incorrectes actuacions de l'home, presenta àmplies i diversificades àrees amb erosió, que constituïx un dels problemes a solucionar amb caràcter prioritari.

El nivell de contaminació de les aigües i els processos de eutrofización originen pèrdues en el seu potencial biòtic i limiten la seva utilització. El Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, i si escau les Confederacions Hidrogràfiques del Xúquer i Tall han definit els Objectius de Qualitat en cada tram dels principals rius de la conca, sent aquests valors-guia en relació amb la qualitat de les aigües, no obstant això, no existeix aquesta classificació per a les aigües subterrànies i les embassades.

Els espais naturals més destacats del territori aragonès, en funció dels seus valors ecològics i paisatgístics, disposen d'algun règim de protecció, bé a l'empara de normes de rang estatal, com per disposicions de la Comunitat Autònoma d'Aragó El règim actual no inclou tots els espais que haurien de ser protegits.

Els efectes sobre el mitjà físic tenen les seves causes en els processos naturals i en les actuacions humanes.

La Població: la seva distribució espacial.

La població d'Aragó (1.204.185 habitants segons rectificació padronal de 1994) representa el 3,06 % de l'espanyola.

La població aragonesa es caracteritza per la seva baixa densitat, així enfront dels 75 hab/km2 de mitjana a Espanya, la província d'Osca presenta una xifra de 13 hab/km2, Teruel de 10 hab/km2 i Zaragoza de 48 hab/km2.

A aquesta baixa densitat cal unir la concentració de la mateixa; així en la província de Saragossa es concentra el 69 % de la població d'Aragó i en el seu capital el 70 % de la població de la província.
En la ciutat de Saragossa i el seu entorn metropolità, que concentra més del 50 % de la població total d'Aragó.
En Osca, la província suposa el 18 % de la població, mentre que el seu capital concentra el 19 % de la població provincial.
En Terol la seva població provincial representa només el 12 % de l'aragonesa, mentre que el seu capital només concentra el 17 % de la província.

Un aspecte molt rellevant és la distribució de la població segons l'altitud. Així el 70 % de la població viu per sota dels 400 m mentre que només el 3 % resideix per sobre dels 1.000 m.

A aquestes dades cal afegir que el major índex d'envelliment es produïx en la població rural i com a conseqüència d'aquest envelliment de la població i les reduïdes taxes de fecunditat i natalitat la població aragonesa mostra signes de regressió.

La distribució i grandària dels assentaments de la població posen de manifest un dels greus problemes de la Comunitat Autònoma d'Aragó: la seva desvertebración territorial.

Les activitats econòmiques sobre el Territori

El tret més característic del model econòmic-territorial d'Aragó és el seu "dualización", és a dir, que existeixen en el territori aragonès dues regions econòmiques: L'Aragó desenvolupat de la Vall de l'Ebre i el més tradicional i marginal de la resta de la Comunitat.

Els efectes del "Aragó desenvolupat" encobrixen en les informacions estadístiques la situació de la resta, circumstància que es traduïx, en la política de reestructuració territorial de la Unió Europea, en l'ús d'instruments inadequats, que no contemplen les peculiaritats d'aquesta dualización soci-econòmica.

Estructura productiva.

El sector primari era el majoritari a Osca i Teruel en 1977 i avui és el segon a Osca (24 % de la població activa) i el tercer a Terol (22 %). En Saragossa representa, tan sols, el 11 %. Els municipis amb major població activa agrària abunden al Pirineu, Prepirineo i Serres Ibèriques, coincidint amb baixos índexs secundaris.



Altres temes sobre Geologia a Aragó

Punts de interes Geològic a Aragó.

Teruel

  1. Poljes Torrijas - Abejuela
  2. Dolinas de Villar del Cobo
  3. Turberas i rius de pedres de Serra del Tremedal
  4. Mines de ferro d'Ulls Negres
  5. Organos de Montoro i canó del rio Pitarque
  6. Ventall al·luvial de Serra Palomera
  7. Val de Ariño
  8. Salades d'Alcanyís
  9. Paleocanales exhumats d'Alcanyís
  10. El Parrisal (Ports de Beceite)
  11. Grutas de Cristall
  12. Poljes de Mosqueruela

Zaragoza

  1. Laguna de Gallocanta (Zaragoza - Teruel)
  2. Monestir de Pedra
  3. Estepes de Belchite
  4. Galachos de Juslibol i la Alfranca
  5. Parc Natural de la Devesa del Moncayo
  6. Bardenas orientals
  7. Meandres de Sástago
  8. Balnearis de Alhama d'Aragó
  9. Sierra de Alcubierre i Monegros (Zaragoza - Huesca)
  10. Explotacions de Sal de Remolins (Zaragoza)

Huesca

  1. Baños de Panticosa
  2. Mallos de Riglos i Serra de Loarre
  3. San Juan de la Penya i grutas de Villanúa
  4. Parc Nacional de Ordesa i Forest Perduda
  5. Circ de la Larri i glacera de Forest Perduda
  6. Vall de Lizara
  7. Forau de Aigualluts i glaceres de Aneto - Maladeta
  8. Sierra de Guara


Aigualeix fauna animals flora plantes aigualeix aiguamolls Moncayo, sistema ibèric, pirineos, pedra, aigua, terra, aire, riu, Ebre, Xaló, Guadalop Turia nevi, muntanya, Ordesa, Guara, Maestrazgo, Albarrasí.

Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Framcisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)

Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d Aragó a Internet.
L aigua esperança i futur