Selva de Oza. Vall de fet (Huesca). Paisatges Aragonesos. Paisatges aragonesos. Paisatges Naturaleza d'Aragó.

Selva de Oza. Vall de fet (Huesca). Paisatges Aragonesos. Paisatges aragonesos.. Naturalesa d'Aragó.

Naturalesa d'Aragó > Paisatges

Selva de Oza Fotografía

La carretera a la Selva de Oza ens mostra bells paisatges i la nostra atenció ha de detenir-se forçosament a l'altura de la Boca de l'Infern. És aquesta una profunda gola excavada per l'Aragó-Subordán en el seu impetuoso ànim de travessar la Serra de Alano i el massís de Punta Agéerri i Bisaurín.

Els roures i alzines, plantes més aviat mediterránies, així com els tilos i arces, han estat substituéts aquí per la contínua preséncia de fajos i avets, així com de bedolls i alguns pins silvestres. La angostura de la vall fa que el sol difícilment arribi a les plantes localitzades en el seu fons i això, unit a l'existència d'una inversió térmica, fa que entrem en un bosc atlántic propi de l'europeu, la fageda-abetal. Sobrepassat el campament San Juan de Déu, la vall s'obre bruscament: hem arribat a Oza.

CAMÍ DEL IBON (LLAC) DE ESTANES

Part de la marxa a Estanés pugues fer-se en vehicle per una pista en l'época estival. Quan Vam arribar a la cantelera per una carretera en mal estat hem deixat enrere ja una fageda-abetal de somni, llavors el riu corre amb pressa per la seva llera. Un dels últims moradores del Pirineos, l'ós bru, encara intenta sobreviure amb prou feines en les masses forestals que ara ens envolten desafiant el fantasma de l'extinció. Queda davant nosaltres una llarga pista que a l'hivern pot ser, com no, un bonic itinerari en esquís.

El final de la primavera i el mes de juliol ens permetran descobrir la inimaginable bellesa de plantes tals com la digital o el lliri i amb sort el reptar d'una colobra llisa o una víbora áspid, particularment abundants en aquesta vall, ens ompliran de sorpresa. També els gripaus comuns i parteros resulten excepcionalment freqúents aquí, així com la sargantana.

A la dreta remuntant la pista queden les restes de la vella fageda de Guarrinza menjo uneixi mostra del que va anar. Enrere i a l'altre costat del riu l'aquarterament de La Mina, més endavant el Mallo Blanc. En la cota dels 1.500 m. acaba la pista, fins a aquí una hora i mitjana aproximadament des de Oza. El verdor de la vall, la seva morfologia glacera i altres aspectes que es van descobrint sobre la marxa fan que el recorregut a peu hagi merescut la pena.

AL final de la pista una senda bastant directa, però curta, ens duu a l'entrada de la vall que és bressol de l'Aragó-Subordán, Aigües Bòrnies, una vall en artesa, és a dir, una vall glacera que ha estat emplenat pels sediments, amb el que el riu mans baixa formant meandres: són les aigúes "tortes" o Aigües Bòrnies. Per a dirigir-nos a Estanés hauríem de travessar-lo en tota la seva longitud fins a l'extrem esquerre de la vall, unes vegades saltant el riu, unes altres trepitjant l'encoixinat herba o la neu qué encara roman. A la primavera descobrirem en aquest lloc un dels quadres més extraordinaris del Pirineus, se'ns obrirò davant els ulls una visió multicolor on les variadísimas flors i l'herba que desperta són les responsables de tan idíl.lic paisatge.

Mereix la pena realitzar aquí una desocupada per a descobrir un ecosistema de gran interés en la muntanya, la turbera alpina. L'herba juntament amb l'aigua que queda remansada donen forma a aquest ecosistema ricament representat al Pirineu més humit i que suporta una riquesa biològica enorme, des d'artròpodes gairebé microscòpics fins al bisbita ribereño alpí, ocell típic habitant dels pasturatges de muntanya, passant per amfibis com la granota colorida, espècie protegida.

Poc després de prendre el subvalle en adreça Aquest, que ens conduiria a França pel port de Gabedaille, surt cap a la dreta una senda que ens remuntará fins a Estanés sent aquesta la part rnás dura del nostre itinerari. La travessia de la vall d'Aigües Bórnies fins a aquí ens costarà aproximadament una hora en terreny pla, però molt rnás si ens entretenir-nos amb la visió de les aus carronyeres en la recerca d'algun cap de bestiar mort i entre elles podem descobrir a una altra de les rareses q.ue encara guarda célosarnente el Pirineu: el quebrantahuesos molt més àgil que els seus congèneres els voltors leonados o els alirnoches.

La sendera ens conduirí entre prades i roques durant una hora i mitja o dues hores a l'alt del Ibón de Estanés a 1.920 m. per les Cabretas. Aquest és el biòtop més apropiat per a donar amb les aus de les altures: acentores alpins, teuladins alpins, bisbitas i potser algun treparriscos. També, si la sort ens somriu, poden veure's les perdius nivales, veritables escletxes vius del glaciarismo quaternari que han quedat aïllats en les nostres muntanyes. A l'arribada sobre el Ibón de Estanés la visió és magnífica, ens semblarà haver arribat a un alt cim, a pesar que l'altura és modesta -tot just 1.900 m.-. Tindrem una extensa panoràmica sobre les valls franceses, i com no, el Midi farà de teló de fons. Baix, Estanés, també un important ecosistema del marc pirinenc, encara que desgraciadament no sigui aquest un lloc tipus. D'una banda el seu represamiento per a aprofitament hidroeléctrico de França, i per una altra la introducció de la trucha per part dels francesos, el que fa que la seva fauna disti molt de ser l'original. L'endèmic tritó pirinenc, típic habitant dels ibones, va entrar en dura competència ecológica amb els voraços salmónidos, pel que va ser desplaçat.

Pres del llibre "La naturalesa en la muntanya. 15 itineraris per Aragó". Federació; Aragonesa de Muntanyisme, PRAMES i Diputació General d'Aragó. Zaragoza, 1992. 4ª Edició. Text de Javier Sampietro.

Mapa del Paisatge Aragones: Edició Actual | Mapa del Paisatge Aragonés: Edicions Anteriors

Sèries Fotográfiques

 

Naturalesa a Aragó | Aigua | Fauna | Flora
Geologia | Fongs | Paisatges | Culturales
Ebro | Moncayo | Monegros | Ordesa
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó



Selva de Oza. Vall de fet (Huesca). Paisatges Aragonesos. Paisatges aragonesos. Posets Maladeta Sierra Guara parque nacional Ordesa Moncayo Sariñena galachos Alfranca Pastriz Belchite Gallocanta Albarracín Pirineos

Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Framcisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)

Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d Aragó a Internet.
Aigua a Aragó, salut i benestar