La missió fonamental dels Parcs Naturals és la de facilitar el contacte de l'home amb la naturalesa, així com la utilització dels recursos naturals d'una forma racional i compatible amb la seva adequada conservació.
La Serra del Moncayo s'hagi situada en el sector central de la Serralada Ibérica, a cavall entre les conques hidrográfiques del Duero i de l'Ebre. El cim del Moncayo (2.315 m.) és la máxima cota d'aquest sistema muntanyenc de l'interior de la península ibérica.
La seva situació geográfica, al sud de la depressió de l'Ebre, i la seva elevació respecte a l'àrea circumdant la converteixen en una muntanya que rep una important aportació hídricca generada pels sistemes frontals atlántics. Aquest fenomen es reflecteix en una evident separació altitudinal de pisos bioclimáticos, amb un fort contrast entre el vessant nord i el vessant de solana. A aquest fet s'uneix la variació de substrats geològics, amb una zona silícea, amb quarsites i conglomerats de areniscas, i altra calcária amb importants manifestacions kársticas.
Les formacions vegetals presents de forma natural en la Serra responen a aquestes característiques climátiques i geológiques, apareixent coscojares, sabinas, encinares, rebollares, rouredes, quejigares, fagedes i diversos matorrales subalpinos i pasturatges cacuminales. En zones amb característiques de encharcamiento es troben bedolls, freixes, álbers temblones, etc.
La intervenció humana sobre la vegetació (carboneo, pastoratge, etc.) ha donat lloc a l'aparició d'extensos matorrales, destacant els acebares de l'ombria de la Pedrisca. Durant el segle XX els Serveis Forestals de la 6ª Divisió hidrológic-forestal i, posteriorment, el Patrimoni Forestal de l'Estat han realitzat extenses repoblacions amb coníferes sobre els terrenys més erosionats. Aixó, el mosaic de vegetació natural s'ha enriquit amb l'existéncia de boscos de pi silvestre, pi pinaster, pi laricio i pi negre. L'evolució d'aquests boscos artificials está afavorint la instal.lació de les masses naturals de faig, roure, rebollo i alzina, que regeneren sota la coberta de les pinedes, tornant a ocupar els terrenys dels quals les va eliminar l'ús humà.
El Parc Natural del Moncayo es va declarar mitjançant el Decret 73/1998 de la Diputació General d'Aragó, que aprovava el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Comarca del Moncayo. Amb aquesta figura han quedat legalment protegides sota la figura de Parc 9.848 Has de la Serra.
No obstant això;, aquesta figura de protecció no és un element nou, ja que des de llarg temps enrere l'Administració ha considerat d'especial relleváncia la necessitat de protegir el Moncayo. En 1927, la forest "Devesa del Moncayo", de 1.500 Has, es va declarar per Real Ordre "Lloc Natural d'Interés Nacional". Aquesta figura de protecció es reclasificó en 1978 com Parc Natural de la Devesa del Moncayo.
El procés d'elaboració del PORN es va iniciar en 1990, amb la contractació de l'estudi técnic necessari sobre una superfície de 24.000 Has, que afectava a 12 termes municipals de la Serra. En aquest estudi es va demostrar l'important valor ecològic d'ámplies zones de la Serra situades fora del Parc Natural de la Devesa del Moncayo i que mereixien, almenys, la mateixa figura de protecció.
En 1994, la Diputació General d'Aragó va iniciar el procediment administratiu d'aprovació del PORN. En tot moment es va buscar el consens amb els propietaris dels terrenys (principalment l'Administració local) de manera que la declaració d'una possible figura de protecció no perjudiqués els aprofitaments legalment constituéts i que no suposessin una lesió important al valor natural actual. Així, després d'un llarg procés de reunions i modificacions per a polir el text del PORN i la superfície a incloure en el Parc, es va arribar per fi en 1998 a l'aprovació del PORN mitjançant el Decret ja esmentat, en el text del qual s'incloïa la declaració del nou Parc Natural.
Inclou el vessant nord del massís del Moncayo i el Parc Natural de la Devesa del Moncayo.
És la máxima altura de la serralada Ibérica (2.373 m.), i presenta escalonada una gradació bioclimática molt diversa.
Des de restes de glaceres en el cim fins a boscos frondosos de faig, carrasca, roure, pi i enebro. Compte també amb abundants deus.
La frondosidad de la seva vegetació, que contrasta amb les planes semiárida de la Depressió de l'Ebre, l'abundáncia de deus i cursos d'aigua i les seves altes i nevades cims li confereixen una bellesa paisatgística que li fan creditor d'un régim especial de protecció.
Així va ser entés, ja en 1927, declarant-lo Lloc Natural d'Interés Nacional, pasandose a denominar-se, a partir de 1978, Parc Natural de la Devesa del Moncayo.
Es troba situat al Nord-oest de la regió aragonesa, dintre de la província de Saragossa, i serveix de frontera natural entre les Comunitats Autònomes d'Aragó i Castella-Lleó.
Es pot accedir per la C.N. 122 connectada des de la C.N. 232 des de Saragossa.
També es pot accedir per la C.N. 121 des de Tudela.
La formació del massís del Moncayo va tenir lloc en l'Era Terciária com a conseqüéncia dels moviments alpins. Els materials rocosos més característics són areniscas, quarsites i pissarres, adossats als quals es troben materials més moderns de tipus calcari.
En els seus vessants poden apreciar-se restes de petjades glaceres, destacant els circs coneguts com Pou de San Miguel, San Gaudioso i Morca.
Es troba dintre d'una comarca de clima mediterraneo amb clars matisos continentals; zona de transició entre el clima de la Depressió de l'Ebre i la Mesaeta Soriana.
Les seves peculiaritats són: estius suaus i curts amb alguna precipitació de carácter tormentoso i hiverns llargs i freds. La major intensitat de precipitacions es dóna a la tardor i primavera,. Conforme s'ascendeix en altura s'imposen unes matisacions climátiques consistents en augment de les precipitacions i descens de les temperatures.
El Moncayo constitueix un element original dintre de la vegetació de la Serralada Ibèrica aragonesa, puix que és l'únic massís d'aquesta que presenta un clar escalonament de les formacions vegetals.
La diversitat de boscos, juntament amb la prohibició de la caça, fa que el nombre d'espécies animals sigui variada i abundant.
Encinar i carrascal: Es troba en l'entorn del Moncayo i ascendeix fins als 900 m. d'altitud. Es tracta d'un bosc clar amb un matorral format per farigoles i aliagas, les quals serveixen de recer al conill, perdiu, tórtolas, teixó, llangardaix ocelado, ...
Rebollar: Format per arbres de petit port densament agrupats, es troba situat entre 900 i 1.100 m. d'altura. La seva matorral está format per jaras, sent les seves moradores el arrendajo, mirlo, guineu, senglar, etc.
Pineda: Ascendeix des dels 900 m. fins a prop dels 1.800 m. Es tracta d'un bosc de repoblació, dens amb exemplars de gran grandária.
Les diferents espícies de pi que es poden observar són: pi silvestre, el més abundant, pi negre, pi laricio i pi rodeno.
ALS seus peus solen créixer brucs, grèvols i frambuesos. El piquituerto, bec picapinos, pitroig i teixó, són, entre uns altres, els seus principals moradores.
Fageda: Amb l'increment de la humitat, juntament amb el descens de les temperatures, entre els 1.100 i els 1.650 m. d'altitud, apareix el hayedal. És un bosc residual en lluita amb els sóls pedregosos, que cedeix les àrees seques al roure albar i les entollades als sauces, bedolls i freixes.
Es tracta d'un dels boscos de fajos més meridionals d'Europa, el que incrementa la importáncia de la seva conservació.
En ell abunden els helechos, molses i lligaboscs. De les llavors del faig, hayucos, s'alimenten el senglar i el cabirol, entre uns altres. Entre les aus cap destacar el azor, águila real i altres rapaços.
Cim i prats: A partir dels 1.650 m. la fageda s'aclareix i desapareix per a deixar pas a una formació de matorral amb genistas, sabinas rastreras i enebros. Els pins de repoblació depassen el sostre del hayedal i s'introduíxen en la part inferior del matorral fins a arribar a els 1.800 m. d'altura, a partir de la qual s'aclareixen i dispersen per a anar desapareixent.
La fauna que habita aquest espai está composta, entre altres espécies, per aloses, chovas, piquigualdas i vivoras hocicudas i aspid.
Parc Natural de la Devesa del Moncayo menjo espai Protegit.
Recomanacions per a visitar els espais naturals.> include ("pie.php"); ?>